Els tres presidents de les corporacions representatives dels auditors de comptes d’Espanya, Rafael Cambra, de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya (ICJCE); Valentí Pich, del Consell General de Col · legis d’Economistes d’Espanya (CGCEE), i Lorenzo Lara , Consell Superior de Titulars Mercantils d’Espanya (CSTME), consideren claus els propers dies per aclarir la situació normativa a Europa i Espanya, on s’està a l’espera de canvis que poden afectar al futur del sector.
Per a Rafael Cambra: «En contra dels objectius perseguits pel Reglament europeu sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les Entitats d’Interès Públic-proposat per la Comissió Europea i rebutjat majoritàriament per supervisors, empresaris, inversors, acadèmics i auditors-de evitar la concentració, algunes propostes, com la rotació obligatòria o la prohibició dels serveis diferents de l’auditoria, suposaran un clar perjudici per al futur del sector, s’incrementaran els costos empresarials i repercutiran en la qualitat dels serveis «.
El proper dijous, 25 d’abril, la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) votarà, per a la seva elevació al Ple, els informes sobre el Reglament sobre els requisits específics per a l’auditoria legal en les Entitats d’Interès Públic i sobre la modificació de la Directiva d’auditoria. Els europarlamentaris, entre ells, el britànic Sajjad Karim, que exerceix la ponència, tindran sobre la taula l’opinió ja emesa per la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu (ECON), en la qual mostra un significatiu allunyament dels plantejaments inicials de la Comissió Europea. Així, el ECON recomana la utilització d’una Directiva en lloc d’un Reglament per a la regulació de l’auditoria d’Entitats d’Interès Públic. Aquest aspecte és recolzat per les tres corporacions representatives dels auditors, atès que una directiva permet als Estats membres adaptar-la a la idiosincràsia i particularitats de cada país, que és una de les màximes que ha de regir la normativa europea: la de promoure normatives de mínims perquè els estats les maximitzin i adaptin segons les seves realitats i necessitats econòmiques.
A més la proposta de la Comissió d’Afers Econòmics advoca per suprimir la rotació obligatòria de signatures, pels «efectes perjudicials en la qualitat i els costos de l’informe d’auditoria», i apunta a una durada inicial màxima del contracte d’auditoria de set anys, amb opció de pròrroga, prèvia recomanació justificada del Comitè d’Auditoria. Pel que fa a la prestació de serveis diferents d’auditoria, s’aproxima als requisits de compliment del Codi d’Ètica de la International Federation of Accountants (IFAC) i lliga la prohibició de determinats serveis a la materialitat com a element definidor de l’existència de amenaces a la independència que no puguin ser resoltes.
Els auditors sempre han manifestat la seva oposició a la proposta inicial de la Comissió Europea de crear signatures pures d’auditoria, Per Valentí Pich: «La prohibició de prestar serveis diferents de l’auditoria resulta contraproduent, ja que pot jugar en contra de la capacitat de les petites i mitjanes firmes d’auditoria, en restringir l’elecció i l’accés a serveis especialitzats, i més aquests serveis serien més costosos «.
Reglament impugnat al Tribunal Suprem
Les tres corporacions representatives de l’auditoria de comptes a Espanya van presentar, al seu dia, un recurs davant el Tribunal Suprem contra el Reglament d’Auditoria de Comptes, del qual es va informar puntualment al nostre col · lectiu professional i als mitjans de comunicació.
Independentment del procés judicial en curs, els tres presidents de les corporacions representatives dels auditors de comptes i el president del Registre d’Economistes Auditors del Consell d’Economistes, Carlos Puig de Travy, han mantingut diverses reunions de treball amb la nova presidenta de l’ICAC i amb el seu equip tècnic per tal d’arribar a un consens en aquells aspectes primordials per intentar equilibrar el Reglament de la Llei d’auditoria, com són la definició d’entitats d’interès públic, la formació, la independència i els honoraris significatius. Per a Lorenzo Lara: «Les tres corporacions sempre hem mostrat interès a mantenir el diàleg, avançar en aquests assumptes i aconseguir l’equanimitat entre els interessos legítims de supervisor i auditors per millorar l’activitat auditora a Espanya, atès que determinats aspectes del Reglament, com els relatius als honoraris, acabarien amb moltes petites firmes i auditors individuals «.
Les tres corporacions d’auditors han desenvolupat i continuen, a hores d’ara, desenvolupant davant els legisladors de la UE i del nostre país les eficaces accions que es consideren oportunes i necessàries per donar suport i defensar els auditors a fi de garantir el seu treball professional i de qualitat dirigit a un destinatari últim: la societat espanyola.
